Tornar al blog
Com funciona la teràpia

Les vacances de la teràpia: la pausa que també treballa

Les vacances de la teràpia no interrompen el procés: el posen a prova. Què esperar de les setmanes sense sessió i com fer que treballin per a tu.

«I si em passa alguna cosa mentre ets fora?». Fa poques setmanes, un minut abans d'acabar la sessió, una pacient em va fer aquesta pregunta mig de broma. S'acostaven les vacances de la teràpia i, amb elles, tres setmanes sense consulta. La pregunta no era nova: la sento cada desembre i cada agost, gairebé sempre amb la mateixa barreja de vergonya i d'espera. I cada any em confirma el mateix: ningú no t'ha explicat què fer quan el teu psicòleg tanca el despatx.

T'avanço la meva postura des del començament, perquè el sentit comú diu just el contrari. Les vacances de la teràpia no són temps perdut del procés: són el seu examen discret. Aquest article mira què passa de debò durant les setmanes sense sessió: per què la pausa espanta i com fer que treballi al teu favor. Ara bé, la pregunta que de veritat importa és una altra: com saber quan la pausa és sana i quan t'està avisant d'alguna cosa.

Les vacances de la teràpia: què són

Les vacances de la teràpia són les interrupcions programades del procés: les setmanes en què el teu psicòleg tanca el despatx o en què ets tu qui marxa uns dies. Tot enquadrament seriós les té, normalment per agost, per Nadal i per Setmana Santa. A Barcelona, l'agost s'ho emporta tot: la ciutat es buida, els horaris es desfan i molts processos fan la primera pausa de l'any. La consulta, amb ells. La importància de parlar-ne és simple: la teràpia també és una relació, i les relacions es posen a prova quan canvien de ritme.

Hi ha dues menes de pausa, i convé no barrejar-les. La primera: el teu terapeuta marxa i tu et quedes. La segona: marxes tu. Ara bé, cap de les dues és una interrupció del procés si està parlada. Un bon professional avisa amb temps, et diu quan torna, deixa un canal per si sorgeix una urgència i t'agenda la sessió de retorn abans de marxar. El teu t'ho ha explicat així? Si la resposta és sí, respira: això és el que fan els bons enquadraments. Si és no, ja tens una conversa per a la propera sessió.

El que la pausa posa a prova

Hi ha una idea estesa que em fa frunzir el front: «mai interrompis la teràpia, que perds el fil». El sentit comú tracta les vacances de la teràpia com una avaria del procés. La meva experiència de consulta diu una altra cosa. De fet, el treball de debò no passa dins la sessió: passa entre setmana. Has de dir que no, dorms malament, la conversa amb la teva parella no surt. La sessió s'ocupa de mirar-ho; la vida, d'executar-ho. La pausa, per tant, no atura la feina: l'amplifica.

Quan el despatx tanca, descobreixes què portes posat. Fa dos estius, per exemple, vaig acompanyar una pacient que vivia les vacances de la teràpia com una petita orfenesa. «Torno a estar sola amb mi», deia. Doncs mira el que va passar l'agost passat. Va haver d'afrontar sola una conversa amb la seva mare que portava mesos ajornada. Sense sessió prevista, va obrir l'agenda i va trucar. El setembre, quan vam tornar, no parlava de la pausa: parlava del que la pausa li havia ensenyat. La pausa no fa el progrés; el mostra, com la marea baixa, que deixa a la vista què hi ha sota l'aigua.

Ara bé, hi ha una altra descoberta que ningú no explica, i mereix el seu lloc. De vegades, les setmanes sense sessió revelen que estàs millor del que et pensaves. La rutina terapèutica, per molt bona que sigui, pot amagar el progrés sota el compte de sessions. Llavors arriba l'agost i, de cop, dues setmanes fluïdes et diuen una cosa que cap sessió et podia dir. No et passa res per estar bé. I tampoc no és cap traïció al procés. T'has preguntat mai què t'agradaria descobrir tu, a la propera pausa?

Quan la pausa sí que molesta

Enyorar el teu espai és sa. Tanmateix, a consulta faig servir sovint una distinció. Trobar a faltar la sessió i necessitar-la per funcionar són coses diferents. La primera parla del vincle; la segona, d'una dependència que convé mirar. Si cada pausa et fa caure en una crisi, la pausa no és el problema: és el detector. Passa el mateix si el despatx és l'únic lloc on existeixes de debò.

El desembre, a més, apila. Les festes, la família i la pausa terapèutica poden coincidir a la mateixa quinzena, i molta gent arriba al gener més buida que al novembre. Per això, quan intueixo un desembre delicat, ho parlem abans: què faràs els dies que pesin, qui tens a la vora. Aquí la pregunta de la meva pacient del començament mereix una resposta honesta. Si un terapeuta tanca uns dies, deixa la manera de contactar-lo o un col·lega de referència; el que no pot esperar té els seus canals, com sempre. Cap professional seriós et deixa sol del tot: t'ho dic des de la nostra consulta de Barcelona.

Com fer que la pausa treballi per a tu

Abans de cada tancament, dono una única consigna als pacients. La dono perquè funciona: escriu tres línies els dies que alguna cosa es mogui. Ni diari, ni deure, ni marató d'exercicis. Tres línies el dia que passi alguna cosa. El dia que dormis malament. El dia que diguis el que feia temps que no gosaves. El quadern fa de sessió de butxaca. Al setembre o al gener, aquestes línies es converteixen en material de primera, i moltes sessions de retorn arrenquen millor amb tres línies escrites que amb un mes de memòria.

La resta és fusteria. Torna a mirar la setmana i contesta: què mantens tu, sense sessió, que sigui teu? El passeig de diumenge, la partida setmanal, la conversa amb qui et coneix de fa anys. No cal omplir cada forat: una pausa buida no és una pausa dolenta. La pausa no demana productivitat; demana atenció.

El retorn: la sessió que ho recull

La primera sessió després de vacances té mala reputació, i no l'aguanta. Sí, els primers minuts tenen una cosa estranya, com tornar d'un viatge amb el cos encara a un altre lloc. Es passa aviat. Però després ve el millor: la sessió de retorn funciona com un inventari. Què ha passat? Què has pogut fer sol? Què t'ha costat? Molts pacients hi arriben amb el quadernet a la mà i, de fet, aquesta sessió sol avançar més que dues de corrents, perquè la pausa ha condensat el material. Jo les espero, francament: són de les sessions més vives de l'any.

Preguntes freqüents sobre les vacances de la teràpia

Perdre dues o tres setmanes de teràpia em farà retrocedir?

No. El procés no s'evapora amb el calendari; de fet, bona part del que s'ha treballat necessita temps quiet per assentar-se. El que sí que passa sovint és una petita por els dies abans de tornar. És normal: és la por de descobrir que encara hi ha feina.

I si em trobo malament mentre el meu psicòleg és fora?

Porta-ho al pla de tancament. Un enquadrament seriós deixa un canal per a urgències o un professional de referència. I si cada pausa et fa mal, digue-ho a la sessió següent: allà hi ha material sobre la teva relació amb el suport.

Puc fer pausa jo, si m'he d'absentar?

Sí, sempre que la parlis. Falta una sessió per feina és vida; el que trenca el procés és desaparèixer sense dir res, perquè omple el buit de significats. Comunica i tria: la pausa elegida és part del procés; la fuga, en canvi, acostuma a avisar d'alguna cosa més.

Abans de la propera pausa

Una sola cosa per a aquesta setmana, tinguis teràpia o no. Si tens sessió, porta-hi una pregunta concreta: què vull que la propera pausa em mostri? Escriu la resposta en dues línies i deixa-la al calaix dels papers importants. Si no tens sessió, la pregunta canvia una mica: fa quant que cada agost i cada desembre t'agafen sol, amb el que arrossegues? No ho dic per preocupar-te. Ho dic per la quantitat de gent que arriba al gener amb la pausa a sobre i sense haver-la pensada mai. Ho dic perquè les pauses passen igual, tinguis procés o no; la diferència és amb què et troben.

A Espai Emocions, centre de psicologia de Barcelona, acompanyem adults i parelles amb psicòlegs col·legiats, en sessió presencial o en línia. Si fas teràpia i la propera pausa t'inquieta, la millor inversió és portar la inquietud a la teva sessió; el teu procés t'ho agrairà. I si fa temps que els tancaments d'agost i de desembre et troben sempre a soles, ho podem mirar plegats. Pots demanar una primera visita des de la pàgina de contacte o escriure'ns per WhatsApp. La pausa arribarà de totes maneres. Ara tens l'oportunitat d'arribar-hi tu també, acompanyat.

Si valores començar un procés, podem parlar de què necessites i veure si podem acompanyar-te.

Sol·licita una primera visita