«No sé què sento»: l'alexitimia en adults
«No sé què sento»: quan les emocions no tenen paraula. Què és l'alexitimia en adults, per què apareix i com es treballa a la teràpia.
«No sé què sento.» A consulta de psicologia, aquesta frase arriba més del que sembla. La diu gent adulta i funcional, que explica bé qualsevol tema de feina o de família. Tanmateix, quan la pregunta va per dintre, la resposta es buida: «estic regular», «normal», «no ho sé». No és manca d'interès ni fredor. És una dificultat amb nom propi: l'alexitimia en adults.
En aquest article volem posar ordre en aquesta experiència. Veurem què és, com es nota al dia a dia, per què es forma i com es treballa a la psicoteràpia. De fet, no saber què sents no vol dir que no sentis. Vol dir que ningú et va ensenyar a posar-hi paraula; i això, a diferència d'altres coses, té remei.
Què és l'alexitimia en adults
L'alexitimia és una dificultat per identificar i descriure les pròpies emocions. Impedeix, o complica seriosament, distingir entre el que sent el cos i el que passa per dintre. La importància de l'alexitimia en adults és relacional: qui no troba la paraula, tampoc troba la manera de compartir-se. Per això, la pregunta «què sents?» pot semblar més difícil que qualsevol examen.
Ara bé, l'alexitimia no és absència d'emoció. La persona sent: el cos es tensa, la son es trenca, el pit es tanca. El que falta és el mapa, no el territori. A més, cal saber que és un tret en gradació: no tot es dona igual a cada persona. En canvi, sí que hi ha un denominador comú: un vocabulari emocional molt reduït.
«No sé què sento»: senyals al dia a dia
Els senyals són discrets i quotidians. Per exemple, descriure't amb dues o tres paraules («bé», «esgotat», «normal») i poques més. També decidir sempre des de la lògica, perquè el desig no dona senyal clara. O descobrir el que senties molt després: primer el malestar, setmanes més tard, el seu nom. A més, és freqüent una vida interior amb poc soroll, que de vegades es confon amb calma.
A les relacions es nota encara més. A vegades, la parella o els amics diuen que costes d'abastar. Moltes vegades, no saps si vols ser amb algú, ni on, ni què et fa mal d'un vincle. De fet, l'alexitimia sol veure's des de fora abans que des de dintre: els altres l'anomenen abans que un mateix. Tanmateix, sentir-ho pot ser un bon començament.
Per què apareix a la vida adulta
Ningú neix sense paraules per al que sent; s'aprenen o no s'aprenen. Normalment, l'alexitimia creix en contextos on les emocions no tenien lloc: famílies pràctiques, moments durs, la regla d'aguantar i seguir. També hi ha rols que la conreen: el fort de la família, el que mai falla, el que resol. En aquest sentit, deixar d'anomenar va ser, al seu moment, una manera de sobreviure.
A la vida adulta, el cost s'acumula. Per exemple, detectar tard el burnout, perquè el cos va avisar abans que la paraula. O discutir sense saber per què, amb la sensació que alguna cosa no encaixa i sense poder dir-ho. A vegades, a més, apareix una pregunta d'identitat: si no sé què sento, com sabré què vull? Al capdavall, aquesta pregunta porta molta gent a teràpia.
Com es treballa l'alexitimia a la psicoteràpia
A la psicoteràpia amb adults, la feina és pacient i corporal. No es tracta de memoritzar llistes d'emocions, sinó de recuperar el senyal: què fa el teu cos, quan es tensa, què passa quan algú et pregunta per tu. La teràpia humanista, de fet, treballa exactament allà: en el contacte amb l'experiència interna, sense pressa i sense judici. Anomenar arriba després, quan ja hi ha alguna cosa per anomenar.
Amb el temps, la paraula construeix el pont entre sensació i decisió. A poc a poc, el vocabulari s'eixampla i es fa propi: no «estic regular», sinó «estic frustrat, necessito aire». Amb això, la relació també canvia; pots demanar, posar límits, triar. Per això, la teràpia no busca fer-te més expressiu per estètica, sinó tornar-te informació sobre tu mateix.
Preguntes freqüents sobre l'alexitimia
L'alexitimia és un trastorn?
No exactament. Es descriu com un tret o dificultat, present en graus diversos a molta gent adulta. A vegades acompanya altres quadres, com la depressió o l'estrès mantingut, però no defineix la persona. A teràpia es mira igual que qualsevol altra cosa: com a informació sobre com vas aprendre a ser al món.
Es pot millorar a l'edat adulta?
Sí, i de manera notable. El vocabulari emocional s'entrena com una llengua: escoltant, anomenant, corregint. A més, el cos recorda; amb pràctica, els avisos abans muts comencen a distingir-se. Ara bé, convé fer-ho acompanyat, perquè aprendre a sentir en solitud sol quedar a mitges.
Sentir també s'aprèn
«No sé què sento» no és el final d'una frase; és el començament d'una conversa. Posar paraula al que passa dintre no és un luxe: és la base de l'autonomia, del desig i dels vincles que sí que s'escullen. A Espai Emocions, centre de psicologia de Barcelona, acompanyem adults i parelles des d'una psicoteràpia humanista i integradora, amb psicòlegs col·legiats, de manera presencial o en línia.
Si t'has reconegut en aquestes línies, potser no necessites respostes ràpides, sinó un lloc on la pregunta es pugui sostenir. Pots demanar una primera visita des de la pàgina de contacte o escriure'ns per WhatsApp. No cal arribar amb el nom exacte del que sents; amb la intenció n'hi ha prou.
Com et podem acompanyar
Si valores començar un procés, podem parlar de què necessites i veure si podem acompanyar-te.
Sol·licita una primera visita